Comparteixen un mateix neguit i una mateixa visió, perque aquesta boirina, aquesta calitxa lluminosa no pot ser més que una visió serena i trascendent de present com una eterna presència del jo etern.

Esfereidora per molts, serena al cap i a la fi per tots. Rothko la pinta fins els darrers dies aquesta llum grisa intensa, vibrant quasi esmorteida en l’infralleu. Gaspar Friedrich la pinta errant…

Ha estat un dia llarg a Berlin, es bora l’una de la matinada i segueixo pres del soroll de carrer oranienburgerstrasse i també del cansanci del meu cos, en forma de mal a l’esquena i peus adolorits. Es curiós que tot plegat em mantinguin estranyament esmorteit amb la consciencia dels vius prop de la son. Després del llarg passeig on hem pogut veure la niciesa o mes aviat la incapacitat de l’home…